Algunes metàfores de:
L'Alzina del Passeig de Gràcia
J.Verdaguer
- Ets un record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de setí verd que arribava fins a prop de la mar.
- ... renyides amb aqueixa civilització que et migra, t'escanyoleix i et deshonra?
- I tu, bosquerola com ets, ¿sabràs seguir, punt per punt, totes aqueixes molestoses etiquetes? I si les sabesses seguir, ¿ja podria amb la teva embardissada cabellera la podadora, que és la pinta de l'esporgador?
- Almogàver indòmit, ¿ja sabràs posar-te de filera amb aqueixa tropa de plàtans, novella, polida, endiumenjada i fatxendera?
- Tots aqueixos atletes de parada han sigut i són encara criats amb biberon; cap d'ells beu, com tu, la llet i la força de la mamella de la mare terra;¿i tu et resignaràs a abeurar-te, com ells, amb l'aigua d'una manguera? La manguera que t'hauria de regar a tu és la del núvols, és la del temporal que trona, udola i llampega, baixant dels Pirineus.
- Allí te'n farien d'afalacs los tramuntanals de tres dies; te'n dirien de coses les llevantades de vuit dies i vuit nits. Allí la tempesta escabellada et bressaria entre sos negres braços i el rúfol torb te cantaria la non-non com una mare a un noiet de quatre mesos que s'adorm.
CORATGIA - Caterina Albert (Víctor Català)
- ... davant d'aquell vívid serrellet d'herba fina que nia entre les cintes dels carrers opressors i que, en lloc de maleir-los, com fa tot empresonat i amb el seu ergàstul, emmarca de poesia, de poesia sempre renaixent, l'eixorquia insensible i incurable del seu botxí.Jossie Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada