És un poema del llibre Musa Rústica de Felip Graugés
En el pròleg del llibre, Marià Manent diu: "
Els camins del poeta
Perquè pogués aixecar el vol
ta fantasia sobirana,
Déu va donar-te per bressol
un tros de terra catalana
I Tu, agraint el do del cel,
al lloc nadiu fas homenatge;
la teva Musa té l’arrel
en la dolçor d’aquell paisatge.
Hi vas passar, com Sant Francesc,
seguint el vol de les aloses:
en més d’un camp llaurat de fresc
més que llavors sembrares gloses.
Veies al cel flors del desert
i al fons del solc brillar la rella;
vas abocar-te cor obert
a tota flor, com una abella.
Veies la calma dels planells
com una mar d’ona lleugera;
veies volar tots els ocells
portant al bec la primavera.
Veies arreu místics jardins
per a brescar dolces passades;
encar hi ha petits camins
aureolats de tres petjades.
Encara hi ha molsuts repeus
on el teu somni imaginava
vermells de foc els Pirineus
i un tros de món que s’enfonsava.
Encara hi ha el record pregon
d’aquella humil primera missa,
que entre els altars més rics del món
tants cops se’t feia enyoradissa.
Cercares llum al blau espai
com la calàndria hi cerca el dia:
encara a l’ombra d’un desmai
hi ha un dolç ressò de poesia
Déu va donar-te per bressol
el mes de maig Fantasiaire:
fresc com el cant del rossinyol
ara el teu nom vola per l’aire
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada