- Una llengua és un dialecte amb un exèrcit
"Conte del vell tramviaire" de Jesús Moncada
- Van gemegar les juntes de la carcassa
- Algun fanal des de la voravia donava una ullada a l'interior del vehicle i el tintava vagament de blau
- El sol lleganyós del mati hivernal començava a llepar l'empedrat dels carrers, sobre els quals la boira havia deixat una bava llefiscosa i bruta
- Les boques del metro engolien riades d'homes i dones, de ganyota agra i trista, perbocades més tard, en qualsevol altre indret, després d'un viatge intestinal per les entranyes de la ciutat.
- Fer-me estelles l'ànima
- Enganxat a una bufanda d'aire fred, l'aldarull del mercat es va endinsar en el vehicle i el va omplir de crits de venedors, de rodar de carretons, de remor de tràfec.
"Les senyoretes del mar" de Joaquim Ruyra
- Algunes estrelles comencen a guspirejar en l'aire blau
- La lluna grogueja en son orient, mig partida per una faixa de calitja cendrosa.
"Lluna de gener" de Josep Pla
- La llum de la lluna ens inundà d'insuportable cursileria.- En el creixents de l'última guerra, passaren sobre Europa... calfreds de mort..."
- Són cels rutilants, d'una netedat, d'una turgència metàl·lica.
- Els gossos lladren, a l'hivern, perquè la claredat de la lluna posa sobre la terra un vel tan subtil de misteri que els emporugueix.
- Una lluna trista i fatigada, però impregnada de la delectació morosa de la fatiga.
- A la tardor, la lluna és més trista. Navega pels espais enmig de nuvolades rompudes de formes monstruoses.
- Chopin és el músic de la lluna envellutada, senyorial, clara i blanca d'hivern.
- Els seus sospirs tenen una estructura gramatical d'acer vinclat.
Jossie Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada