Estic totalment d'acord amb la reflexió que fa Josep Pla (138-142).
La meva reflexió molt més modesta, és que aquesta llegenda alimenta una il·lusió que "passa molta gana".
La il·lusió és fonamental i quan ens toca amb la seva vareta màgica, es produeix aquell nivell de vibració que dóna una miqueta de claror en aquest món, moltes vegades, massa ensopit.
La il·lusió és el motiu, la mà estesa, l'esperança, el somriure... la guspira que converteix la foscor en una flama encesa de escalfor i llum.
Si mantenim viva la il·lusió, ens sentirem vius i si ens sentim vius, res no ens podrà aturar.
La meva reflexió molt més modesta, és que aquesta llegenda alimenta una il·lusió que "passa molta gana".
La il·lusió és fonamental i quan ens toca amb la seva vareta màgica, es produeix aquell nivell de vibració que dóna una miqueta de claror en aquest món, moltes vegades, massa ensopit.
La il·lusió és el motiu, la mà estesa, l'esperança, el somriure... la guspira que converteix la foscor en una flama encesa de escalfor i llum.
Si mantenim viva la il·lusió, ens sentirem vius i si ens sentim vius, res no ens podrà aturar.
Jossie Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada