Al capvespre es va recolzar a la butaca on ella, esgotada, s'havia adormit i li va acaronar el rostre. Només se sentia el xiuxiueig de l'aigua al brollador del jardí d'aquella casa tant estimada que a l'albada haurien d'abandonar.
Amb paraules tant boniques les històries surten soles!
Xiuxiueig
1 comentari:
Al capvespre es va recolzar a la butaca on ella, esgotada, s'havia adormit i li va acaronar el rostre. Només se sentia el xiuxiueig de l'aigua al brollador del jardí d'aquella casa tant estimada que a l'albada haurien d'abandonar.
Amb paraules tant boniques les històries surten soles!
M.Carme Juan
Publica un comentari a l'entrada