M'és molt difícil salvar només un poema. En podria escollir de tants i tants poetes que m'agraden!... però si només en puc escollir un, serà de l'Ignasi Iglesias. Vaig trobar aquest llibre de poemes de l'any 1930 amb autògrafs de l'autor a la biblioteca del meu avi. Havien estat amics quan eren joves i sempre me n'explicava histories. De gran vaig rellegir la seva obra i aquest poema em va fer sentir quelcom d'especial per això l'he "volgut salvar".
la llum que va apagar-se en morí el pare
brilla avui en el cor i en els ulls d’ella,
que viu vessant tendreses pel seus fills,
guiant-los i apartant-los de perills,
amb tot i ser ja vella.
Prop seu, quan m’acarona o reconvé,
respectuós i humil, em sento infant;
i tots els meus anhels d’amor i bé
floreixen en sos llavis, tremolant,
amb el seu parlar dolç, que és mon encant.
I l’escolto seguint-la amb la mirada,
com a la llum del dia el gira-sol,
mentre ella, com a mare enamorada,
quan tinc l’ànima trista i emboirada,
em torna l’alegria i el consol,
deixant-me encoratjat per vèncer el dol.
Qui pogués enjoiar-la, triomfant,
amb les flors d’una forta joventut,
retornant-li, amb l’olor vivificant
la força i la salut
que, de tant estimar-nos, ha perdut,
i eternitzar sa vida i son consol,
fent sempre a vora seu de gira-sol!
Tot i enyorant la llum del cor del pare,
sembla que veig el sol, quan veig la mare!
Jossie Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada