Quan jo era petiteta i d’això ja fa uns quant anys, els diumenges anaven a missa amb els pares i després a fer un tomb.
Recordo que compràvem el cafè en una masia a l’altra banda de la plaça, aleshores anomenada com l’Església, dels Josepets.
Que lluny queda tot allò, els arbres, els tramvies, aquella gent, que et deia: “bon dia” encara que només et conegués de vista, aquelles assegudes al voltant de la porta de l’escala on s’hi feia més safareig que altra cosa, però Ai!... si passava una desgracia a qualsevol veí, tothom corria a veure com podia ajudar.
Jo em vaig anar fent gran, els tramvies van ser substituïts pels autobusos i algun cotxe que en poc temps es van anar multiplicant, i la plaça, sembla que es va quedar petita. Va ser quan van decidir fer una renovació i la van fer, i tant si la van fer! Aquella plaça ja no tenia res a veure amb la que em va veure fer les primeres passes.
Més tard van voler fer un retoc. Valguem Déu!... quin retoc! Allò més que una plaça semblaven les muntanyes russes d’una fira de poble. Quin embolic de ponts enlairats i túnels soterrats per anar d’una banda a l’altra.
I per no allargar-nos massa, farem un salt i ens traslladem al 10 d’abril d’enguany. Després de més de tres anys de patiment per parts dels vianants i sobretot dels veïns, l’Alcalde per fi inaugura la nova plaça, la definitiva... de moment.
Un espai gran, això sí, amb grans voreres on hi poden aparcar les motos, els cotxes, anar amb bicicleta, amb patins, trepitjar la gespa i tot allò que diuen que no es pot fer i arbres! també, entre mig dels pals de ferro s’hi poden entreveure alguns petits arbrets, que ens expliquen que d’aquí deu anys faran ombra. Estic contenta els que avui en tenim més de 60, quan passem dels 70 podrem seure a l’ombra d’algun d’aquests arbres, perquè avui no n’hi ha ni una d’ombra, bé, si, l’allargada que fan els pals.
Diuen que és un vaixell, amb la seva proa i la seva popa (els miradors, els anomenen) jo els anomenaria els “tiradors” perquè els únics que hi pugen són els noiets amb pedretes i paperots per tirar als cotxes. Evidentment és un “entreteniment”, perquè com a mirador, per veure els cotxes que vénen de General Mitre per una banda (no sé si proa o popa) o els de
També tenim un teatret, les grades van molt bé per fer-hi curses amb monopatí i un brollador d’aigua, on s’hi renten els peus els noiets que “donen vida” a la plaça.
I per demostrar-ho d’una manera gràfica, podeu, si en teniu ganes, veure el vídeo que vaig preparar el dia de la inauguració
Jossie Casanovas
