Aquests comentaris encoratgen a seguir treballant i esforçar-nos, encara una mica més.
L'he volgut publicar, perquè la frase és molt bonica. Les paraules són només eines que cal saber utilitzar i la M.Carme ho ha fet molt i molt bé!...
"Al capvespre es va recolzar a la butaca on ella, esgotada, s'havia adormit i li va acaronar el rostre. Només se sentia el xiuxiueig de l'aigua al brollador del jardí d'aquella casa tant estimada que a l'albada haurien d'abandonar.
Amb paraules tant boniques les històries surten soles!
M.Carme Juan"
Jossie Casanovas
dimarts, 9 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)